El noguer.

El Noguer o Noguera és l'abre que donà nom al nostre riu.
El nom llatí que rep “Juglans” ve de “Jovis glans”, que significà aglà de Júpiter. El seu àmbit natural és avui poc clar després de segles de cultiu. En tot cas sembla originari dels Balcans, des de Grècia cap a l’est a zones temperades càlides fins a la Xina i el Japó. Els romans importaren noguers de Grècia cap al seu imperi fa més de 2000 anys. Sembla però, que per troballes arqueològiques realitzades a Carintia (Sud d’Àustria) i a les construccions vora llacs del nord d’Itàlia i sud d’Alemània, assenyalen aquesta espècie distribuïda per Europa central abans dels romans, encara que foren aquests qui introduïren les varietats cultivars.

La fusta del noguer o de la noguera és de les més apreciades. Els ebenistes europeus del renaixement cercant ductilitat (facilitat de treballar-la sense rompre) per a les seves millors obres, sovint l’empraven. La del nostre és dura i homogènia, de color bruna grisenca amb vetes negres, més variable que l’americà que gairebé sempre és de color bruna rogenca, obscura i uniforme. La fusta del noguer s’ha de secar lentament i amb prudència (fins a sis anys segons el cas), però una vegada seca és molt estable. No s’ha de forçar el procés d’assecat.

Truita a la Catalana.

El primer que et dira un senyor gran del poble quan li preguntis per com es cuina la truita de riu al poble, et dira a la Catalana. Les mestresses de casa la cuinaven daquesta manera antigament cada any per la festa major, i sen feia un concurs, però si preguntes algun ansia del poble, et dirà sense cap tipus de dupte, i vigilant que la seva dona no ho senti, que la millor cuinar de la "trucha" a la Catalana, ere la Remei de casa Peroi, esperò que mantingeu el secret!

Aquì els deixo amb la recepta, per si algu s'anime a preparar-la.

Ingredients
8 truites de riu
50 g de pinyons pelats
200 g mantega
50 g panses
200 g fulles d’espinacs
1 copa de vi blanc
300 g farina

Elaboració:

1. Netegem les truites, obertes de la panxa i les salpebrem.

2. A una paella, hi posem una mica d'oli, una mica de mantega i saltem les panses, els pinyons i els espinacs durant 2 o 3 minuts. Hi afegim una mica de sal i un polsim de pebre.

3. Obrim la truita, la salpebrem i ja la podem farcir amb els ingredients que hem saltat.

4. Un cop farcida, la tanquem bé i l'emboliquem amb la cansalada.

Enfarinem la truita i la posem al foc amb mantega fins que quedi ben rossa.

5. Llavors, la girem , hi afegim les panses, els pinyons i els espinacs que ens han sobrat i un got de vi blanc.

6. Un cop cuita per l'altra banda, la posem 4 o 5 minuts al forn a 170 graus i ja la podem servir.


(i com diuen el secret no sesplica, però esta en el remenar i fer-lo amb molt d'amor)
BON PROFIT!

El Corb Marí.

Els corbs marins (Phalacrocoracidae) són una família d'ocells pelicaniformes que engloba 38 espècies en dos gèneres (Phalacrocorax i Leucocarbo), segons la classificació de la família més usada actualment.

La truita.

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Les llúdrigues i el Noguera Pallaresa

Les llúdrigues són uns animals de color grisós i amb pèl, que es poden trobar als rius.
A continuació, us donarem una sèrie de dades físiques d'aquests curiosos animals:


* Amida 1,2 m de longitud,dels quals 45cm corresponen a la cua.
* Pesa uns 10 kg.
* Les llúdrigues tenen aproximadament 36 dents.
* A les potes tenen 5 dits amb ungles.
* En l’aigua poden arribar a velocitats fins a 12 km/h.
* Les potes són molt curtes i els peus estan palmejats com adaptació a la vida aquàtica.
* Té el pelatge de color gris castany.
* Aquest animal està representat per 19 especies.
* Té esperança de viure entre 8 i 15 anys.
* Poden estar sota aigua 6 minuts sense respirar.
* El mascle sol ser de major grandària que la femella.


Les llúdrigues són uns animals mamífers carnívors, és a dir, que s'alimenten de carn. Són de la família Mustelidae i hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 gèneres. Tenen una pell molt especial, ja que és com un impermeable que els permet conservar la calor del seu cos dins l'aigua amb un oli especial a la pell. Les seves potes són curtes i els peus estan palmejats per nedar.
Les llúdrigues poden tenir entre 2 o 3 cries.



Les llúdrigues estan en perill

Actualment, hi ha una gran quantitat de caçadors de llúdrigues als rius, ja que la seva pell és de gran valor, i això provoca que estiguin en perill d'extinció.
Una de les solucions que ho podria resoldre amb eficàcia, seria prohibir la caça de les llúdrigues, i crear més centres de recuperació de la fauna de Catalunya, on podem recuperar els animals en perill d'extinció.

La polemica de la Truita i el Corb Marí.

Fa uns anys, a la Noguera Pallaresa, en el tramp del pon central del poble, hi ha un Corb Marí, aquest animal està portant serta polemica a la població, ja que es menja les truites, o "truches" tal i com s'anomena pels padrins de la població.

Fa un segle la truita de riu era pràcticament l’únic peix al qual tenien accés les poblacions de muntanya. Això el va convertir en un dels ingredients principals dels receptaris de cuina catalana tradicional.

Els habitans del poble, tenen per custum anar-la a pesacar amb les mans, tot i que, amb les noves tecnologies, ara molt la pesquen amb canyes; Es costum pescar-la al tramp que va desde el pont de la Carretera Vall d'Aran, fins al remolí central del poble, (el qual desde fa 16 anys han mort 3 joves, arrosegats per la corrent). Un altre lloc on es costum pescar la truita és al pont del Yeti, aquí acostumen a pescar-la els pescadors profesionals. Un altre dels llocs es al riuet de darrera la picina, aquet va ser creat per fer un vivé de truites, quan arriba la temporada de pesca les deixen hanar, i en aquest riuet d'urant l'estiu es convoquen diferents concursos de pesca per a nens entre 6 i 18 anys. Un altre lloc on es convoquen els concursos de pesca és al riu del Camping, es a dir la Noguera de la Vall Ferrera, aquí el concurs es per totes les edats i sol és fa el dijous de la Festa major del poble, els premis són donants per els gestos de la associació de pesca.
La sociació de pesca va ser organitzada fa uns 30 anys, per uns veïns del poble, ja que molts estrangers a la primavera / estiu, venien a la població per a pescar. Aleshores van tenir qe posar messures perquè sino saguessin estinguit l'especié. I en aquest moment es quan es va crear el vivé de la picina.

El Corb Marí, són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria enen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies de l'hemisferi sud tenen plomatge blanc i negre.El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes.Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niuen en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.

Doncs aquet animal fa uns messos habita a la població i els ciutadans estan precupats perquè sesta menjant totes les truites, i no troben una solució. S'ha creat una polemica, perquè alguns ciutadants volen matar-lo però encanvi n'hi ha daltres que volen concervar-lo, ja que és un animal poc vist en la zona.

La aventura del nacer.

Tot i que aquest blog tracta de la geologia de Llavorsí, i del seu riu, vull dedicar una entrada al procés que ens porta a la vida, ja que solament amb 9 mesos passem de ser una cèl•lula a ser un millor de cèl•lules total ment complexes i amb funcions diferents, es a dir un ésser humà. Com aquest blog esta relacionat amb les classe de biologia, i la professora m'ha deixa't dos documentals impressionants: National Geographic "en el vientre materno" i discovery Health "La guia máxima: Embarazo", i de la informació que ne tret, diré el que m'ha semblat més curiós.

aprox.1 dia desprès de la fertilització, l’òvul es divideix per primera vegada, cada cèl•lula necessita la seva copia del mata genètic, els cromosomes fan una copia idèntica del codic genètic.
5 dies desprès ja te més de 100 cèl•lules, i es comença a separar amb dos grups.
L'arc exterior de cèl•lules es convertirà amb la placenta, i l'interior és converteix amb l’embrió ell mateix.

L’embrió a la 3 setmana es doblega sobre ell mateix, per forma un tub allargat. i la part superior serà el cap, i el tronc sesten capa a vaig.
El cor, (es bòmbeixa a 80 pulsacions per minut!), es dels primers òrgans a formar-se. Això fa que les cèl•lules sanguines comencen a circular a traves de les venes, del tamany d'un cabell, aporten l'aire i el menjar necessari per poder sobreviure.

A les 4 setmanes l’embrió creix un mil•límetre diari!
A les 9 setmanes, la conació al cervell encara esta amb procés, es a dir que aquest no controla els moviment, son moviments involuntaris. Però fins a les 19 setmanes la mare no ho nota.
Hi ha imatges d’un feto de 30 setmanes badallen! I un de 32 setmanes juguen amb el nas.
A les 12 setmanes es del tamany d’un puny, pro hi ha menys risc de avortar.
Al principi del procés, el sexe es el mateix, però a les 12 setmanes es desenvolupa el penis i el clítoris..
Es creu que els ulls estan tancats fins la setmana 24, pro les radiografies de 4dimensions diuen que a les 18 setmanes ja els han obert, un cop els obren no i veuen ja que els ulls no funcionen.
Aparti dels 38 setmanes ja pot néixer el bebè, però es imprevisible, sol un 5% dels bebès neixen en la data prevista, el resto neixen o dos setmanes abans o desprès de la data.

En els últims tres mesos, és quan es desenvolupen els sentits.
ningú sap exactament que desencadena al part, però els pulmons del bebè i la placenta son la clau de la sincronització. Els pulmons estan madurs fan una proteïna que altera la producció de hormones d placenta, i fomenta la producció duna hormona nova, la Occitània, aquesta fa regular les contraccions de l’úter, regula el part, aquesta també fa que s’oblidin els records, que la dona oblidi el dolor del part i que la mare s’uneixi al bebè. La mare pot oblidar el dolor sol si esta de peu, de genolls o sentada, en lloc de estirada.

La fauna de Llavorsí.

Llavorsí te una fauna pròpia de alta muntanya catalana. Són espècies perfectament adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini. Una mica més avall, trobem espècies d'hàbitat forestal (algunes d'elles molt amenaçades) com el gall fer, el mussol pirinenc, diferents tipus d'ocell fuster, el cabirol, la daina i moltes altres que podran ser vistes amb un mica de sort. En realitat, a causa de la gran superfície ocupada a la comarca per boscos de pi roig i avetoses, és on es troba la major població de gall fer de l'estat espanyol, així com nombrosos paratges on es refugien els darrers óssos bruns de la serra pirinenca.

En les vessants solejades, la perdiu xerra, la llebre, el senglar i el cérvol, entre altres, dominen la fauna vinculada als matolls i altres arbustos, així com una llista important d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mesura mitjana.

Molt a prop del poble, els boscos caducifolis i els cada vegada més escassos prats i pastures d'hivern seran l'hàbitat característic de les espècies de caràcter centreeuropeu com són el pinsà i l'au, entre altres. Al riu la truita comuna, la merla aquàtic i alguna llúdriga són presents.
Compte amb els óssos! Afirmen els habitants de Llavorsí, es veu que una vegada, un investigador va fotografiar un ós a 480metres de l’església del municipi. No només això, sinó que s’han vist óssos a 280 metres de l’Hotel “Riberies” a les afores del centre del Poble.

Finalment, la població d'aus rapinyaires espècies com el voltor, el trencalòs i l'àguila reial volaran alt sobre els cims a la recerca de menjar

Torre de Pisa

La vegetació del Pallars Sobirà

La interpretació del significat de la vegetació del Pallars Sobirà es fa difícil a causa del caràcter abrupte i estret de les valls principals, que complica molt la distribució de les poblacions vegetals, i també de l'acció antròpica que s'ha exercit, a la part baixa almenys, durant segles i segles.
A la base de la vall, l'estret de Collegats correspon al domini submediterrani del roure valencià ( Quercus faginea) i de la pinassa ( Pinus nigrassp. salzmanii), com a continuació que és de la Conca de Tremp.
Lògicament, sembla que caldria esperar que en ascendir per la vall de la Noguera Pallaresa el paisatge esdevingués cada volta més muntanyenc i més frescal, que la zona del roure valencià fos seguida per la del roure martinenc i aquesta per la del pi roig, com és normal al vessant del S dels Pirineus. Sorprenentment, però, les coses no són pas ben bé així. Riu amunt, ens endinsem en un país de llicorelles silícies cobertes per un alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum) que recorda el de les muntanyes mediterrànies properes al litoral marí. Les dades climàtiques i la disposició general de la vegetació als Pirineus farien esperar un país submediterrani de bosc de fullatge caduc i no una terra d'alzinars. És una vall molt abrupta orientada aproximadament de S a N, amb els vessants exposats, doncs, sobretot, a l'E o a l'W, sense formar solanes i obagues importants. És possible que l'extensió del bosc d'alzines fins al N de Llavorsí hagi d'ésser interpretada com un fet local relacionat, més que amb el clima general, amb el relleu i la incapacitat del sòl per acumular una reserva important d'humitat. El fet és que no es pot deixar de reconèixer la presència d'un illot extens de vegetació mediterrània muntanyenca en ple interior dels Pirineus i sota un clima que no és pas típicament mediterrani.
Les rouredes no manquen pas, però són poc extenses i més aviat rares. Molt sovint el bosc d'alzines entra en contacte directe amb la gran boscúria de pi roig ( Pinus sylvestris), que ocupa una gran part de l'estatge montà i descendeix molt avall, sobretot per les obagues, de vegades fins al fons mateix de la vall.
El faig ( Fagus sylvatica) és gairebé inexistent en aquestes terres continentals. L'avet ( Abies alba), en canvi, forma grans boscúries a les obagues de la part alta de la conca de la Noguera Pallaresa. Encara cap a l'any 1950, segons diu l'enginyer forestal Jordán de Urríes, autor d'un important mapa de distribució dels boscos a la part del NW de Catalunya, hi havia raconades importants de bosc verge als indrets més allunyats.
Més amunt, l'estatge subalpí del pi negre ( Pinus uncinata) i l'estatge alpí, dels prats naturals, tots dos força extensos, no presenten particularitats especials.

BARÇA!

LA REMONTADA!




L'HIMNE:

Els esports de la Noguera Pallaresa.

Els esports que es poden practicar al nostre riu són:
* Rafting
* Hidrospeed
* Bus-bob
* Barrancs
* Canoas
* Puenting
* Kayak


El rafting consisteix en descendir per les aigües braves de la Noguera Pallaresa en una llanxa pneumàtica, amb l'ajuda de rems, sortejant les roques del camí i evitant en tot moment la caiguda a l'aigua.
Per aquest motiu, es practica en grups de 8 persones, per compartir l'emoció i el risc ...
A més, abans de la sortida, els participants reben instruccions sobre el maneig de l'embarcació, per reaccionar amb encert davant les dificultats que es poden trobar a l'aigua.

( L'any passat va transcòrrer un tràgic accident, el qual va acavar amb la jove vida d'un monitor de rafting de l'empresa Ràfting Llavorsí.
En el moment de l'accident el riu tenia un fort cabal i això va produir que l'embarcació bolques i el monitor va patir un cop que va acabar provocant-li una parada cardiorespiratòria. Els bombers van intentar reanimar-lo en el lloc del sinistre, però finalment no va ser possible salvar-li la vida)
Font: Elperiodico.cat

L'hidrospeed és un esport que consisteix a descendir els rius en un trineu flotant sobre el qual es va estirat i la propulsió s'aconsegueix a través d'unes aletes de busseig. L'Esportista està en conctacte directe amb l'aigua i no necessita cap tipus d'embarcació. L'equip personal és similar al del ràftig, al qual s'afegeixen unes aletes de bussejador. Les aletes no han de ser massa grans i com més llises singuin, el palmeig serà més natural i menys esforçat sense perdre governabilitat. La taula porta uns tirants que permeten transportar com si fos una motxilla.

El Bus-bob consisteix en baixar el emocionant curs del riu Noguera Pallaresa en una embarcació pneumàtica, de forma allargada i amb capacitat per a quatre o cinc persones. Una altra excitant modalitat esportiva d'aigües braves.
A diferència del ràfting, els tripulants van situats un darrere l'altre i no porten cap tipus de subjecció. L'única manera d'evitar el capbussada és mantenir l'equilibri en la barca i remar de manera coordinada, seguint les instruccions del monitor que els acompanya. L'emoció i els sobresalts estan garantits per tot el recorregut, més encara quan li afegim la dificultat de la inestabilitat.

El descens de Barrancs combina tècniques de muntanyisme amb passejades per l'aigua. Amb un vestit de neoprè, un casc i material, com cordes i arnesos, els esportistes hauran de baixar per les parets de Barrancs i canons, passar per estrets congosts o fins i tot travessar petites cascades per accedir a les corrents d'aigua. Aquest esport permet recórrer llocs inaccessibles i de gran bellesa. Abans de la sortida, els monitors ensenyen al grup unes nocions pràctiques sobre aquestes tècniques i sobre l'ús del material, tan desconegudes per molts.

Fer canoas Guarda gran similitud amb el ràfting, tant per l'equipament com pel tipus d'embarcació, encara que en aquesta modalitat la mida de la barca és més reduït. Només dos ocupants la dirigeixen amb les seves palades. Una nova aventura en aigües braves. La diferència més destacada és, potser, que al fer el vertiginós descens el monitor realitza la seguretat en una piragua d'Aigües Braves sempre al costat de les canoes. Un contacte més directe amb l'aigua i amb les tècniques de navegació.

El puentig com el seu propi nom indica, consisteix a saltar des d'un pont situat a uns 20 o 25 metres d'alçada, subjecte per unes cordes de seguretat. La solució a les tensions és el salt de pont. Permet viure una experiència al límit. En els darrers anys ha assolit una elevada cota de popularitat. Sens dubte una de les activitats més excitants que podràs gaudir al Pallars. No ho pensis i salta, la sensació és inexplicable.

El kayak És l'esport olímpic d'aigües braves, amb gran tradició a la comarca, tan antic com les velles embarcacions que utilitzaven els esquimals per creuar les aigües gelades. Aquesta modalitat esportiva requereix uns coneixements tècnics molt precisos com, per exemple, saber estabilitzar-se en la canoa, remar, agafar els moviments dels corrents o, simplement, frenar. Rafting Llavorsí organitza cursets, de dos a cinc dies, en els quals es poden aprendre ràpidament aquests elements per poder gaudir plenament del caiac. L'esport olímpic d'aigües braves.
Equipament tracta d'una canoa molt lleugera, de forma allargada i amb un forat en forma d'assentament, on se situa el remer per controlar els moviments de l'embarcació. Riu avall, amb l'ajuda d'un rem i la nostra pròpia força, es van esquivar tots els obstacles que apareguin en el camí mitjançant girs més o menys bruscos.

Els rius del Pallars Sobirà

Els Pallars Sobirà és una comarca que es troba al nord-oest de Catalunya. És una de les comarques més grans de Catalunya, això fa que tingui una diversitat de vegetació i fauna molt àmplia. També, com és evident, té un nombre molt elevat de rius: El Noguera Pallaresa (que és el principal, i el més gran de tots), el riu d'Unarre, l'Escrita, el riu de Noarre, el riu de Tavascan, el riu de Tor, el Noguera de Vallferrera, el Noguera de Cardós, el riu de Baiasca, el riu de Sant Antoni, el riu del Cantó i el riu Major.
Molts d'aquests rius són molt petits, i tots són afluents al riu Noguera Pallaresa, que com hem dit abans és el riu principal del Pallars Sobirà.



El Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement del Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud, travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal, on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques.

Primer flueix un curt tramp per la Vall d'Aran, en el municipi de Naut Aran; després, passa al Pallars Sobirà, on travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Espot, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.

Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Llimiana. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni o de Susterris.

Passada la presa d'aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop del poble de Cellers, al pantà dels Terradets. Immediatament després d'aquest embassament entra en el congost dels Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa (Noguera). En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.

Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol.

Geologia de Llavorsí.

SINCLINAL DE LLAVORSÍ

Un sinclinal és la part còncava d'un plec de l'escorça de la Terra ocasionat per les forces de compressió d'un moviment orogènic.



De Tírvia a Burg el talús de la carretera ofereix un bon tall de les pissarres devonianes, però la via és molt estreta i, tret de la cruïlla de Montesclado és difícil trobar un lloc per aturar el vehicle.
Esglaonament de calcàries denominades del flanc nord del sinclinal de Llavorsí que formen una franja que segueix bé d'est a oest. Penseu, però, que la successió està invertida, és a dir, de cap per avall, la qual cosa implica que la part més antiga de les calcàries és la que es troba a dalt de la muntanya.

A les pissarres hi destaquen nombrosos filonets blancs de quars que dibuixen tota mena de corbes. S'han originat per un procés de diferenciació metamòrfica, és a dir, per la migració i consolidació de fluids en fractures, esquerdes i buits de la roca. Aquests filonets han estat plegats i facturats per fases de deformació posteriors.

La vegetació i la fauna de Llavorsí.

El paisatge i la vegetació varía segons la cituació geográfica en que es concentra el poble, però es caracteritza per tenir marcat un clima continental mediterrani. En general, es tracta de una zona molt ben concervada ja que hi ha poc impacte de les activitats humanes en el territori.

La vall de la Noguera Pallaresa té una gran extenció de montanya. En aquesta vall exsiteix també pinedes de pi roig, afloraments rocosos, prats de doll, boscos d'abres de fulla caduca i alguns boscos de ribera.

La vall de Baiasca es un dels espais naturals més rellevants de la zona. ES tracta de una petita conca hidrográfica (denominada " lo Clot" ) que conta amb extensos boscos de confíferes (pi negre, pi silvestre, abets) y amb boscos de roures i bedolls.

Finalment, l'extrem meridional del municipi coincideix amb part de dos espais naturals de gran interès: el tram inferior de la vall de Santa Magdalena (Romadriu), dominat per alzinars, afloraments rocosos, rouredes i pinedes de pi roig, i el vessant nord del Massís de l'Orri (Montenartró) amb extensos boscos de pi negre i avet.
Els diversos espais naturals del municipi de Llavorsí es caracteritzen per la tranquil·litat que ha permès l'existència d'espècies escasses en el conjunt de Catalunya, con el gat salvatge, la llúdriga (present a la Noguera Pallaresa), la daina (amb un important nucli a la vall de Baiasca), l'àgila reial, el gall fer i el mussol pirinenc. Com que el municipi que es troba a menor altitud, compta també amb espècies mediterrànies escasses a l'alta muntanya, com l'oriol i la puput. El trencalòs és un visitant freqüent que s'observa en diverses zones del municipi.

CAl destacar les restes de dues fargues, un molí hidràulic a Llavorsí, nombrosos murs de pedra seca, i altres elements d'interès històric i cultural.

Imatge de Biuse.

història de llavorsí

Llavorsí va ser creat l'any 954. La vila esta cituada a un punt estrategic, ja que uneix la vall d'Àneu, la de Cardós, la de Farrera i Coma de Burg, amb Sort per un costat, i per l'altre Esterri d'Àneu. Això fa que sigui un punt de trobada i una poble amb molt turisme. Anys endarrere, havia sigut un centre metalúrgic.

Les cases estan dissenyades per ser sotmes a carrers amb forts pendents, on tots ells van a parar a l'Esglesia de Santa Anna. S'han trobat restes de l'àntiga capella Romanica "Santa Eùlalia".

Sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, es troba el santuari de Mare de Déu de Biuse.
El segon diumenge de maig, hi ha una romeria al santuari de Biuse, el quan es mol concorregut, en la qual festa antiguament es repartia caritat a Biuse. El lloc on se celebra es on hi havia l'àntic castell de Biuse, del comtat del Pallars.
L'any 1985 és van trobar un gran nombre de peces de l'Edat de Bronze aprop del Santuari de Biuise.

Al anomenat "prat de la Colomina" és on se celebra el famos concurs de gossos de tura, on es reuneixen els millors pastors i els millors gossos, per a reunir aquesta tradició catalana.

Llavorsí.

Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobrirà. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró.
Llavorsí manté 374 habitants durant tot l'any.
La vila té una altitud de 811m i es localitza a 143km de Lleida.Té una superficie de 69 km2.

Es caracteritza per un paissatge muntanyós i amb molta vegetació, i per el tant apreciat riu Noguera Pallaresa (que passa per dins de la vila) i on es practica una gran diversitat d'esports d'aventura, com per exemple: El rafting, o el piragüisme, ja que es molt atractiu pel turisme.