La fauna de Llavorsí.

Llavorsí te una fauna pròpia de alta muntanya catalana. Són espècies perfectament adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini. Una mica més avall, trobem espècies d'hàbitat forestal (algunes d'elles molt amenaçades) com el gall fer, el mussol pirinenc, diferents tipus d'ocell fuster, el cabirol, la daina i moltes altres que podran ser vistes amb un mica de sort. En realitat, a causa de la gran superfície ocupada a la comarca per boscos de pi roig i avetoses, és on es troba la major població de gall fer de l'estat espanyol, així com nombrosos paratges on es refugien els darrers óssos bruns de la serra pirinenca.

En les vessants solejades, la perdiu xerra, la llebre, el senglar i el cérvol, entre altres, dominen la fauna vinculada als matolls i altres arbustos, així com una llista important d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mesura mitjana.

Molt a prop del poble, els boscos caducifolis i els cada vegada més escassos prats i pastures d'hivern seran l'hàbitat característic de les espècies de caràcter centreeuropeu com són el pinsà i l'au, entre altres. Al riu la truita comuna, la merla aquàtic i alguna llúdriga són presents.
Compte amb els óssos! Afirmen els habitants de Llavorsí, es veu que una vegada, un investigador va fotografiar un ós a 480metres de l’església del municipi. No només això, sinó que s’han vist óssos a 280 metres de l’Hotel “Riberies” a les afores del centre del Poble.

Finalment, la població d'aus rapinyaires espècies com el voltor, el trencalòs i l'àguila reial volaran alt sobre els cims a la recerca de menjar

Torre de Pisa

La vegetació del Pallars Sobirà

La interpretació del significat de la vegetació del Pallars Sobirà es fa difícil a causa del caràcter abrupte i estret de les valls principals, que complica molt la distribució de les poblacions vegetals, i també de l'acció antròpica que s'ha exercit, a la part baixa almenys, durant segles i segles.
A la base de la vall, l'estret de Collegats correspon al domini submediterrani del roure valencià ( Quercus faginea) i de la pinassa ( Pinus nigrassp. salzmanii), com a continuació que és de la Conca de Tremp.
Lògicament, sembla que caldria esperar que en ascendir per la vall de la Noguera Pallaresa el paisatge esdevingués cada volta més muntanyenc i més frescal, que la zona del roure valencià fos seguida per la del roure martinenc i aquesta per la del pi roig, com és normal al vessant del S dels Pirineus. Sorprenentment, però, les coses no són pas ben bé així. Riu amunt, ens endinsem en un país de llicorelles silícies cobertes per un alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum) que recorda el de les muntanyes mediterrànies properes al litoral marí. Les dades climàtiques i la disposició general de la vegetació als Pirineus farien esperar un país submediterrani de bosc de fullatge caduc i no una terra d'alzinars. És una vall molt abrupta orientada aproximadament de S a N, amb els vessants exposats, doncs, sobretot, a l'E o a l'W, sense formar solanes i obagues importants. És possible que l'extensió del bosc d'alzines fins al N de Llavorsí hagi d'ésser interpretada com un fet local relacionat, més que amb el clima general, amb el relleu i la incapacitat del sòl per acumular una reserva important d'humitat. El fet és que no es pot deixar de reconèixer la presència d'un illot extens de vegetació mediterrània muntanyenca en ple interior dels Pirineus i sota un clima que no és pas típicament mediterrani.
Les rouredes no manquen pas, però són poc extenses i més aviat rares. Molt sovint el bosc d'alzines entra en contacte directe amb la gran boscúria de pi roig ( Pinus sylvestris), que ocupa una gran part de l'estatge montà i descendeix molt avall, sobretot per les obagues, de vegades fins al fons mateix de la vall.
El faig ( Fagus sylvatica) és gairebé inexistent en aquestes terres continentals. L'avet ( Abies alba), en canvi, forma grans boscúries a les obagues de la part alta de la conca de la Noguera Pallaresa. Encara cap a l'any 1950, segons diu l'enginyer forestal Jordán de Urríes, autor d'un important mapa de distribució dels boscos a la part del NW de Catalunya, hi havia raconades importants de bosc verge als indrets més allunyats.
Més amunt, l'estatge subalpí del pi negre ( Pinus uncinata) i l'estatge alpí, dels prats naturals, tots dos força extensos, no presenten particularitats especials.

BARÇA!

LA REMONTADA!




L'HIMNE:

Els esports de la Noguera Pallaresa.

Els esports que es poden practicar al nostre riu són:
* Rafting
* Hidrospeed
* Bus-bob
* Barrancs
* Canoas
* Puenting
* Kayak


El rafting consisteix en descendir per les aigües braves de la Noguera Pallaresa en una llanxa pneumàtica, amb l'ajuda de rems, sortejant les roques del camí i evitant en tot moment la caiguda a l'aigua.
Per aquest motiu, es practica en grups de 8 persones, per compartir l'emoció i el risc ...
A més, abans de la sortida, els participants reben instruccions sobre el maneig de l'embarcació, per reaccionar amb encert davant les dificultats que es poden trobar a l'aigua.

( L'any passat va transcòrrer un tràgic accident, el qual va acavar amb la jove vida d'un monitor de rafting de l'empresa Ràfting Llavorsí.
En el moment de l'accident el riu tenia un fort cabal i això va produir que l'embarcació bolques i el monitor va patir un cop que va acabar provocant-li una parada cardiorespiratòria. Els bombers van intentar reanimar-lo en el lloc del sinistre, però finalment no va ser possible salvar-li la vida)
Font: Elperiodico.cat

L'hidrospeed és un esport que consisteix a descendir els rius en un trineu flotant sobre el qual es va estirat i la propulsió s'aconsegueix a través d'unes aletes de busseig. L'Esportista està en conctacte directe amb l'aigua i no necessita cap tipus d'embarcació. L'equip personal és similar al del ràftig, al qual s'afegeixen unes aletes de bussejador. Les aletes no han de ser massa grans i com més llises singuin, el palmeig serà més natural i menys esforçat sense perdre governabilitat. La taula porta uns tirants que permeten transportar com si fos una motxilla.

El Bus-bob consisteix en baixar el emocionant curs del riu Noguera Pallaresa en una embarcació pneumàtica, de forma allargada i amb capacitat per a quatre o cinc persones. Una altra excitant modalitat esportiva d'aigües braves.
A diferència del ràfting, els tripulants van situats un darrere l'altre i no porten cap tipus de subjecció. L'única manera d'evitar el capbussada és mantenir l'equilibri en la barca i remar de manera coordinada, seguint les instruccions del monitor que els acompanya. L'emoció i els sobresalts estan garantits per tot el recorregut, més encara quan li afegim la dificultat de la inestabilitat.

El descens de Barrancs combina tècniques de muntanyisme amb passejades per l'aigua. Amb un vestit de neoprè, un casc i material, com cordes i arnesos, els esportistes hauran de baixar per les parets de Barrancs i canons, passar per estrets congosts o fins i tot travessar petites cascades per accedir a les corrents d'aigua. Aquest esport permet recórrer llocs inaccessibles i de gran bellesa. Abans de la sortida, els monitors ensenyen al grup unes nocions pràctiques sobre aquestes tècniques i sobre l'ús del material, tan desconegudes per molts.

Fer canoas Guarda gran similitud amb el ràfting, tant per l'equipament com pel tipus d'embarcació, encara que en aquesta modalitat la mida de la barca és més reduït. Només dos ocupants la dirigeixen amb les seves palades. Una nova aventura en aigües braves. La diferència més destacada és, potser, que al fer el vertiginós descens el monitor realitza la seguretat en una piragua d'Aigües Braves sempre al costat de les canoes. Un contacte més directe amb l'aigua i amb les tècniques de navegació.

El puentig com el seu propi nom indica, consisteix a saltar des d'un pont situat a uns 20 o 25 metres d'alçada, subjecte per unes cordes de seguretat. La solució a les tensions és el salt de pont. Permet viure una experiència al límit. En els darrers anys ha assolit una elevada cota de popularitat. Sens dubte una de les activitats més excitants que podràs gaudir al Pallars. No ho pensis i salta, la sensació és inexplicable.

El kayak És l'esport olímpic d'aigües braves, amb gran tradició a la comarca, tan antic com les velles embarcacions que utilitzaven els esquimals per creuar les aigües gelades. Aquesta modalitat esportiva requereix uns coneixements tècnics molt precisos com, per exemple, saber estabilitzar-se en la canoa, remar, agafar els moviments dels corrents o, simplement, frenar. Rafting Llavorsí organitza cursets, de dos a cinc dies, en els quals es poden aprendre ràpidament aquests elements per poder gaudir plenament del caiac. L'esport olímpic d'aigües braves.
Equipament tracta d'una canoa molt lleugera, de forma allargada i amb un forat en forma d'assentament, on se situa el remer per controlar els moviments de l'embarcació. Riu avall, amb l'ajuda d'un rem i la nostra pròpia força, es van esquivar tots els obstacles que apareguin en el camí mitjançant girs més o menys bruscos.

Els rius del Pallars Sobirà

Els Pallars Sobirà és una comarca que es troba al nord-oest de Catalunya. És una de les comarques més grans de Catalunya, això fa que tingui una diversitat de vegetació i fauna molt àmplia. També, com és evident, té un nombre molt elevat de rius: El Noguera Pallaresa (que és el principal, i el més gran de tots), el riu d'Unarre, l'Escrita, el riu de Noarre, el riu de Tavascan, el riu de Tor, el Noguera de Vallferrera, el Noguera de Cardós, el riu de Baiasca, el riu de Sant Antoni, el riu del Cantó i el riu Major.
Molts d'aquests rius són molt petits, i tots són afluents al riu Noguera Pallaresa, que com hem dit abans és el riu principal del Pallars Sobirà.



El Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement del Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud, travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal, on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques.

Primer flueix un curt tramp per la Vall d'Aran, en el municipi de Naut Aran; després, passa al Pallars Sobirà, on travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Espot, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.

Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Llimiana. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni o de Susterris.

Passada la presa d'aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop del poble de Cellers, al pantà dels Terradets. Immediatament després d'aquest embassament entra en el congost dels Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa (Noguera). En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.

Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol.