Blog creat a clase de Biologia, per la Mar i la Tània.

dilluns, 24 de maig del 2010

El noguer.




El Noguer o Noguera és l'abre que donà nom al nostre riu.
El nom llatí que rep “Juglans” ve de “Jovis glans”, que significà aglà de Júpiter. El seu àmbit natural és avui poc clar després de segles de cultiu. En tot cas sembla originari dels Balcans, des de Grècia cap a l’est a zones temperades càlides fins a la Xina i el Japó. Els romans importaren noguers de Grècia cap al seu imperi fa més de 2000 anys. Sembla però, que per troballes arqueològiques realitzades a Carintia (Sud d’Àustria) i a les construccions vora llacs del nord d’Itàlia i sud d’Alemània, assenyalen aquesta espècie distribuïda per Europa central abans dels romans, encara que foren aquests qui introduïren les varietats cultivars.

La fusta del noguer o de la noguera és de les més apreciades. Els ebenistes europeus del renaixement cercant ductilitat (facilitat de treballar-la sense rompre) per a les seves millors obres, sovint l’empraven. La del nostre és dura i homogènia, de color bruna grisenca amb vetes negres, més variable que l’americà que gairebé sempre és de color bruna rogenca, obscura i uniforme. La fusta del noguer s’ha de secar lentament i amb prudència (fins a sis anys segons el cas), però una vegada seca és molt estable. No s’ha de forçar el procés d’assecat.

1 comentari: