Blog creat a clase de Biologia, per la Mar i la Tània.

dimecres, 28 d’abril del 2010

BARÇA!

LA REMONTADA!




L'HIMNE:

Els esports de la Noguera Pallaresa.

Els esports que es poden practicar al nostre riu són:
* Rafting
* Hidrospeed
* Bus-bob
* Barrancs
* Canoas
* Puenting
* Kayak


El rafting consisteix en descendir per les aigües braves de la Noguera Pallaresa en una llanxa pneumàtica, amb l'ajuda de rems, sortejant les roques del camí i evitant en tot moment la caiguda a l'aigua.
Per aquest motiu, es practica en grups de 8 persones, per compartir l'emoció i el risc ...
A més, abans de la sortida, els participants reben instruccions sobre el maneig de l'embarcació, per reaccionar amb encert davant les dificultats que es poden trobar a l'aigua.

( L'any passat va transcòrrer un tràgic accident, el qual va acavar amb la jove vida d'un monitor de rafting de l'empresa Ràfting Llavorsí.
En el moment de l'accident el riu tenia un fort cabal i això va produir que l'embarcació bolques i el monitor va patir un cop que va acabar provocant-li una parada cardiorespiratòria. Els bombers van intentar reanimar-lo en el lloc del sinistre, però finalment no va ser possible salvar-li la vida)
Font: Elperiodico.cat


L'hidrospeed és un esport que consisteix a descendir els rius en un trineu flotant sobre el qual es va estirat i la propulsió s'aconsegueix a través d'unes aletes de busseig. L'Esportista està en conctacte directe amb l'aigua i no necessita cap tipus d'embarcació. L'equip personal és similar al del ràftig, al qual s'afegeixen unes aletes de bussejador. Les aletes no han de ser massa grans i com més llises singuin, el palmeig serà més natural i menys esforçat sense perdre governabilitat. La taula porta uns tirants que permeten transportar com si fos una motxilla.

El Bus-bob consisteix en baixar el emocionant curs del riu Noguera Pallaresa en una embarcació pneumàtica, de forma allargada i amb capacitat per a quatre o cinc persones. Una altra excitant modalitat esportiva d'aigües braves.
A diferència del ràfting, els tripulants van situats un darrere l'altre i no porten cap tipus de subjecció. L'única manera d'evitar el capbussada és mantenir l'equilibri en la barca i remar de manera coordinada, seguint les instruccions del monitor que els acompanya. L'emoció i els sobresalts estan garantits per tot el recorregut, més encara quan li afegim la dificultat de la inestabilitat.

El descens de Barrancs combina tècniques de muntanyisme amb passejades per l'aigua. Amb un vestit de neoprè, un casc i material, com cordes i arnesos, els esportistes hauran de baixar per les parets de Barrancs i canons, passar per estrets congosts o fins i tot travessar petites cascades per accedir a les corrents d'aigua. Aquest esport permet recórrer llocs inaccessibles i de gran bellesa. Abans de la sortida, els monitors ensenyen al grup unes nocions pràctiques sobre aquestes tècniques i sobre l'ús del material, tan desconegudes per molts.

Fer canoas Guarda gran similitud amb el ràfting, tant per l'equipament com pel tipus d'embarcació, encara que en aquesta modalitat la mida de la barca és més reduït. Només dos ocupants la dirigeixen amb les seves palades. Una nova aventura en aigües braves. La diferència més destacada és, potser, que al fer el vertiginós descens el monitor realitza la seguretat en una piragua d'Aigües Braves sempre al costat de les canoes. Un contacte més directe amb l'aigua i amb les tècniques de navegació.

El puentig com el seu propi nom indica, consisteix a saltar des d'un pont situat a uns 20 o 25 metres d'alçada, subjecte per unes cordes de seguretat. La solució a les tensions és el salt de pont. Permet viure una experiència al límit. En els darrers anys ha assolit una elevada cota de popularitat. Sens dubte una de les activitats més excitants que podràs gaudir al Pallars. No ho pensis i salta, la sensació és inexplicable.

El kayak És l'esport olímpic d'aigües braves, amb gran tradició a la comarca, tan antic com les velles embarcacions que utilitzaven els esquimals per creuar les aigües gelades. Aquesta modalitat esportiva requereix uns coneixements tècnics molt precisos com, per exemple, saber estabilitzar-se en la canoa, remar, agafar els moviments dels corrents o, simplement, frenar. Rafting Llavorsí organitza cursets, de dos a cinc dies, en els quals es poden aprendre ràpidament aquests elements per poder gaudir plenament del caiac. L'esport olímpic d'aigües braves.
Equipament tracta d'una canoa molt lleugera, de forma allargada i amb un forat en forma d'assentament, on se situa el remer per controlar els moviments de l'embarcació. Riu avall, amb l'ajuda d'un rem i la nostra pròpia força, es van esquivar tots els obstacles que apareguin en el camí mitjançant girs més o menys bruscos.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Els rius del Pallars Sobirà



Els Pallars Sobirà és una comarca que es troba al nord-oest de Catalunya. És una de les comarques més grans de Catalunya, això fa que tingui una diversitat de vegetació i fauna molt àmplia. També, com és evident, té un nombre molt elevat de rius: El Noguera Pallaresa (que és el principal, i el més gran de tots), el riu d'Unarre, l'Escrita, el riu de Noarre, el riu de Tavascan, el riu de Tor, el Noguera de Vallferrera, el Noguera de Cardós, el riu de Baiasca, el riu de Sant Antoni, el riu del Cantó i el riu Major.
Molts d'aquests rius són molt petits, i tots són afluents al riu Noguera Pallaresa, que com hem dit abans és el riu principal del Pallars Sobirà.



El Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement del Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud, travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal, on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques.

Primer flueix un curt tramp per la Vall d'Aran, en el municipi de Naut Aran; després, passa al Pallars Sobirà, on travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Espot, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.

Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Llimiana. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni o de Susterris.

Passada la presa d'aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop del poble de Cellers, al pantà dels Terradets. Immediatament després d'aquest embassament entra en el congost dels Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa (Noguera). En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.

Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Geologia de Llavorsí.

SINCLINAL DE LLAVORSÍ

Un sinclinal és la part còncava d'un plec de l'escorça de la Terra ocasionat per les forces de compressió d'un moviment orogènic.



De Tírvia a Burg el talús de la carretera ofereix un bon tall de les pissarres devonianes, però la via és molt estreta i, tret de la cruïlla de Montesclado és difícil trobar un lloc per aturar el vehicle.
Esglaonament de calcàries denominades del flanc nord del sinclinal de Llavorsí que formen una franja que segueix bé d'est a oest. Penseu, però, que la successió està invertida, és a dir, de cap per avall, la qual cosa implica que la part més antiga de les calcàries és la que es troba a dalt de la muntanya.

A les pissarres hi destaquen nombrosos filonets blancs de quars que dibuixen tota mena de corbes. S'han originat per un procés de diferenciació metamòrfica, és a dir, per la migració i consolidació de fluids en fractures, esquerdes i buits de la roca. Aquests filonets han estat plegats i facturats per fases de deformació posteriors.

dilluns, 19 d’abril del 2010

La vegetació i la fauna de Llavorsí.

El paisatge i la vegetació varía segons la cituació geográfica en que es concentra el poble, però es caracteritza per tenir marcat un clima continental mediterrani. En general, es tracta de una zona molt ben concervada ja que hi ha poc impacte de les activitats humanes en el territori.

La vall de la Noguera Pallaresa té una gran extenció de montanya. En aquesta vall exsiteix també pinedes de pi roig, afloraments rocosos, prats de doll, boscos d'abres de fulla caduca i alguns boscos de ribera.

La vall de Baiasca es un dels espais naturals més rellevants de la zona. ES tracta de una petita conca hidrográfica (denominada " lo Clot" ) que conta amb extensos boscos de confíferes (pi negre, pi silvestre, abets) y amb boscos de roures i bedolls.

Finalment, l'extrem meridional del municipi coincideix amb part de dos espais naturals de gran interès: el tram inferior de la vall de Santa Magdalena (Romadriu), dominat per alzinars, afloraments rocosos, rouredes i pinedes de pi roig, i el vessant nord del Massís de l'Orri (Montenartró) amb extensos boscos de pi negre i avet.
Els diversos espais naturals del municipi de Llavorsí es caracteritzen per la tranquil·litat que ha permès l'existència d'espècies escasses en el conjunt de Catalunya, con el gat salvatge, la llúdriga (present a la Noguera Pallaresa), la daina (amb un important nucli a la vall de Baiasca), l'àgila reial, el gall fer i el mussol pirinenc. Com que el municipi que es troba a menor altitud, compta també amb espècies mediterrànies escasses a l'alta muntanya, com l'oriol i la puput. El trencalòs és un visitant freqüent que s'observa en diverses zones del municipi.

CAl destacar les restes de dues fargues, un molí hidràulic a Llavorsí, nombrosos murs de pedra seca, i altres elements d'interès històric i cultural.

diumenge, 18 d’abril del 2010

dijous, 15 d’abril del 2010

història de llavorsí




Llavorsí va ser creat l'any 954. La vila esta cituada a un punt estrategic, ja que uneix la vall d'Àneu, la de Cardós, la de Farrera i Coma de Burg, amb Sort per un costat, i per l'altre Esterri d'Àneu. Això fa que sigui un punt de trobada i una poble amb molt turisme. Anys endarrere, havia sigut un centre metalúrgic.


Les cases estan dissenyades per ser sotmes a carrers amb forts pendents, on tots ells van a parar a l'Esglesia de Santa Anna. S'han trobat restes de l'àntiga capella Romanica "Santa Eùlalia".




Sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, es troba el santuari de Mare de Déu de Biuse.
El segon diumenge de maig, hi ha una romeria al santuari de Biuse, el quan es mol concorregut, en la qual festa antiguament es repartia caritat a Biuse. El lloc on se celebra es on hi havia l'àntic castell de Biuse, del comtat del Pallars.
L'any 1985 és van trobar un gran nombre de peces de l'Edat de Bronze aprop del Santuari de Biuise.




Al anomenat "prat de la Colomina" és on se celebra el famos concurs de gossos de tura, on es reuneixen els millors pastors i els millors gossos, per a reunir aquesta tradició catalana.




dimecres, 14 d’abril del 2010










Llavorsí.

Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobrirà. Comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró.
Llavorsí manté 374 habitants durant tot l'any.
La vila té una altitud de 811m i es localitza a 143km de Lleida.Té una superficie de 69 km2.


Es caracteritza per un paissatge muntanyós i amb molta vegetació, i per el tant apreciat riu Noguera Pallaresa (que passa per dins de la vila) i on es practica una gran diversitat d'esports d'aventura, com per exemple: El rafting, o el piragüisme, ja que es molt atractiu pel turisme.