Blog creat a clase de Biologia, per la Mar i la Tània.

dilluns, 24 de maig del 2010

El noguer.




El Noguer o Noguera és l'abre que donà nom al nostre riu.
El nom llatí que rep “Juglans” ve de “Jovis glans”, que significà aglà de Júpiter. El seu àmbit natural és avui poc clar després de segles de cultiu. En tot cas sembla originari dels Balcans, des de Grècia cap a l’est a zones temperades càlides fins a la Xina i el Japó. Els romans importaren noguers de Grècia cap al seu imperi fa més de 2000 anys. Sembla però, que per troballes arqueològiques realitzades a Carintia (Sud d’Àustria) i a les construccions vora llacs del nord d’Itàlia i sud d’Alemània, assenyalen aquesta espècie distribuïda per Europa central abans dels romans, encara que foren aquests qui introduïren les varietats cultivars.

La fusta del noguer o de la noguera és de les més apreciades. Els ebenistes europeus del renaixement cercant ductilitat (facilitat de treballar-la sense rompre) per a les seves millors obres, sovint l’empraven. La del nostre és dura i homogènia, de color bruna grisenca amb vetes negres, més variable que l’americà que gairebé sempre és de color bruna rogenca, obscura i uniforme. La fusta del noguer s’ha de secar lentament i amb prudència (fins a sis anys segons el cas), però una vegada seca és molt estable. No s’ha de forçar el procés d’assecat.

dijous, 13 de maig del 2010

Truita a la Catalana.


El primer que et dira un senyor gran del poble quan li preguntis per com es cuina la truita de riu al poble, et dira a la Catalana. Les mestresses de casa la cuinaven daquesta manera antigament cada any per la festa major, i sen feia un concurs, però si preguntes algun ansia del poble, et dirà sense cap tipus de dupte, i vigilant que la seva dona no ho senti, que la millor cuinar de la "trucha" a la Catalana, ere la Remei de casa Peroi, esperò que mantingeu el secret!

Aquì els deixo amb la recepta, per si algu s'anime a preparar-la.

Ingredients
8 truites de riu
50 g de pinyons pelats
200 g mantega
50 g panses
200 g fulles d’espinacs
1 copa de vi blanc
300 g farina

Elaboració:

1. Netegem les truites, obertes de la panxa i les salpebrem.

2. A una paella, hi posem una mica d'oli, una mica de mantega i saltem les panses, els pinyons i els espinacs durant 2 o 3 minuts. Hi afegim una mica de sal i un polsim de pebre.

3. Obrim la truita, la salpebrem i ja la podem farcir amb els ingredients que hem saltat.

4. Un cop farcida, la tanquem bé i l'emboliquem amb la cansalada.

Enfarinem la truita i la posem al foc amb mantega fins que quedi ben rossa.

5. Llavors, la girem , hi afegim les panses, els pinyons i els espinacs que ens han sobrat i un got de vi blanc.

6. Un cop cuita per l'altra banda, la posem 4 o 5 minuts al forn a 170 graus i ja la podem servir.


(i com diuen el secret no sesplica, però esta en el remenar i fer-lo amb molt d'amor)
BON PROFIT!

dimecres, 12 de maig del 2010

El Corb Marí.



Els corbs marins (Phalacrocoracidae) són una família d'ocells pelicaniformes que engloba 38 espècies en dos gèneres (Phalacrocorax i Leucocarbo), segons la classificació de la família més usada actualment.

La truita.



La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Les llúdrigues i el Noguera Pallaresa

Les llúdrigues són uns animals de color grisós i amb pèl, que es poden trobar als rius.
A continuació, us donarem una sèrie de dades físiques d'aquests curiosos animals:


* Amida 1,2 m de longitud,dels quals 45cm corresponen a la cua.
* Pesa uns 10 kg.
* Les llúdrigues tenen aproximadament 36 dents.
* A les potes tenen 5 dits amb ungles.
* En l’aigua poden arribar a velocitats fins a 12 km/h.
* Les potes són molt curtes i els peus estan palmejats com adaptació a la vida aquàtica.
* Té el pelatge de color gris castany.
* Aquest animal està representat per 19 especies.
* Té esperança de viure entre 8 i 15 anys.
* Poden estar sota aigua 6 minuts sense respirar.
* El mascle sol ser de major grandària que la femella.


Les llúdrigues són uns animals mamífers carnívors, és a dir, que s'alimenten de carn. Són de la família Mustelidae i hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 gèneres. Tenen una pell molt especial, ja que és com un impermeable que els permet conservar la calor del seu cos dins l'aigua amb un oli especial a la pell. Les seves potes són curtes i els peus estan palmejats per nedar.
Les llúdrigues poden tenir entre 2 o 3 cries.



Les llúdrigues estan en perill

Actualment, hi ha una gran quantitat de caçadors de llúdrigues als rius, ja que la seva pell és de gran valor, i això provoca que estiguin en perill d'extinció.
Una de les solucions que ho podria resoldre amb eficàcia, seria prohibir la caça de les llúdrigues, i crear més centres de recuperació de la fauna de Catalunya, on podem recuperar els animals en perill d'extinció.

La polemica de la Truita i el Corb Marí.

Fa uns anys, a la Noguera Pallaresa, en el tramp del pon central del poble, hi ha un Corb Marí, aquest animal està portant serta polemica a la població, ja que es menja les truites, o "truches" tal i com s'anomena pels padrins de la població.

Fa un segle la truita de riu era pràcticament l’únic peix al qual tenien accés les poblacions de muntanya. Això el va convertir en un dels ingredients principals dels receptaris de cuina catalana tradicional.

Els habitans del poble, tenen per custum anar-la a pesacar amb les mans, tot i que, amb les noves tecnologies, ara molt la pesquen amb canyes; Es costum pescar-la al tramp que va desde el pont de la Carretera Vall d'Aran, fins al remolí central del poble, (el qual desde fa 16 anys han mort 3 joves, arrosegats per la corrent). Un altre lloc on es costum pescar la truita és al pont del Yeti, aquí acostumen a pescar-la els pescadors profesionals. Un altre dels llocs es al riuet de darrera la picina, aquet va ser creat per fer un vivé de truites, quan arriba la temporada de pesca les deixen hanar, i en aquest riuet d'urant l'estiu es convoquen diferents concursos de pesca per a nens entre 6 i 18 anys. Un altre lloc on es convoquen els concursos de pesca és al riu del Camping, es a dir la Noguera de la Vall Ferrera, aquí el concurs es per totes les edats i sol és fa el dijous de la Festa major del poble, els premis són donants per els gestos de la associació de pesca.
La sociació de pesca va ser organitzada fa uns 30 anys, per uns veïns del poble, ja que molts estrangers a la primavera / estiu, venien a la població per a pescar. Aleshores van tenir qe posar messures perquè sino saguessin estinguit l'especié. I en aquest moment es quan es va crear el vivé de la picina.

El Corb Marí, són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria enen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies de l'hemisferi sud tenen plomatge blanc i negre.El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes.Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niuen en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.

Doncs aquet animal fa uns messos habita a la població i els ciutadans estan precupats perquè sesta menjant totes les truites, i no troben una solució. S'ha creat una polemica, perquè alguns ciutadants volen matar-lo però encanvi n'hi ha daltres que volen concervar-lo, ja que és un animal poc vist en la zona.

dimarts, 11 de maig del 2010

La aventura del nacer.

Tot i que aquest blog tracta de la geologia de Llavorsí, i del seu riu, vull dedicar una entrada al procés que ens porta a la vida, ja que solament amb 9 mesos passem de ser una cèl•lula a ser un millor de cèl•lules total ment complexes i amb funcions diferents, es a dir un ésser humà. Com aquest blog esta relacionat amb les classe de biologia, i la professora m'ha deixa't dos documentals impressionants: National Geographic "en el vientre materno" i discovery Health "La guia máxima: Embarazo", i de la informació que ne tret, diré el que m'ha semblat més curiós.

aprox.1 dia desprès de la fertilització, l’òvul es divideix per primera vegada, cada cèl•lula necessita la seva copia del mata genètic, els cromosomes fan una copia idèntica del codic genètic.
5 dies desprès ja te més de 100 cèl•lules, i es comença a separar amb dos grups.
L'arc exterior de cèl•lules es convertirà amb la placenta, i l'interior és converteix amb l’embrió ell mateix.

L’embrió a la 3 setmana es doblega sobre ell mateix, per forma un tub allargat. i la part superior serà el cap, i el tronc sesten capa a vaig.
El cor, (es bòmbeixa a 80 pulsacions per minut!), es dels primers òrgans a formar-se. Això fa que les cèl•lules sanguines comencen a circular a traves de les venes, del tamany d'un cabell, aporten l'aire i el menjar necessari per poder sobreviure.

A les 4 setmanes l’embrió creix un mil•límetre diari!
A les 9 setmanes, la conació al cervell encara esta amb procés, es a dir que aquest no controla els moviment, son moviments involuntaris. Però fins a les 19 setmanes la mare no ho nota.
Hi ha imatges d’un feto de 30 setmanes badallen! I un de 32 setmanes juguen amb el nas.
A les 12 setmanes es del tamany d’un puny, pro hi ha menys risc de avortar.
Al principi del procés, el sexe es el mateix, però a les 12 setmanes es desenvolupa el penis i el clítoris..
Es creu que els ulls estan tancats fins la setmana 24, pro les radiografies de 4dimensions diuen que a les 18 setmanes ja els han obert, un cop els obren no i veuen ja que els ulls no funcionen.
Aparti dels 38 setmanes ja pot néixer el bebè, però es imprevisible, sol un 5% dels bebès neixen en la data prevista, el resto neixen o dos setmanes abans o desprès de la data.

En els últims tres mesos, és quan es desenvolupen els sentits.
ningú sap exactament que desencadena al part, però els pulmons del bebè i la placenta son la clau de la sincronització. Els pulmons estan madurs fan una proteïna que altera la producció de hormones d placenta, i fomenta la producció duna hormona nova, la Occitània, aquesta fa regular les contraccions de l’úter, regula el part, aquesta també fa que s’oblidin els records, que la dona oblidi el dolor del part i que la mare s’uneixi al bebè. La mare pot oblidar el dolor sol si esta de peu, de genolls o sentada, en lloc de estirada.

dimarts, 4 de maig del 2010

La fauna de Llavorsí.




Llavorsí te una fauna pròpia de alta muntanya catalana. Són espècies perfectament adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini. Una mica més avall, trobem espècies d'hàbitat forestal (algunes d'elles molt amenaçades) com el gall fer, el mussol pirinenc, diferents tipus d'ocell fuster, el cabirol, la daina i moltes altres que podran ser vistes amb un mica de sort. En realitat, a causa de la gran superfície ocupada a la comarca per boscos de pi roig i avetoses, és on es troba la major població de gall fer de l'estat espanyol, així com nombrosos paratges on es refugien els darrers óssos bruns de la serra pirinenca.

En les vessants solejades, la perdiu xerra, la llebre, el senglar i el cérvol, entre altres, dominen la fauna vinculada als matolls i altres arbustos, així com una llista important d'espècies d'ocells i mamífers carnívors de mesura mitjana.

Molt a prop del poble, els boscos caducifolis i els cada vegada més escassos prats i pastures d'hivern seran l'hàbitat característic de les espècies de caràcter centreeuropeu com són el pinsà i l'au, entre altres. Al riu la truita comuna, la merla aquàtic i alguna llúdriga són presents.
Compte amb els óssos! Afirmen els habitants de Llavorsí, es veu que una vegada, un investigador va fotografiar un ós a 480metres de l’església del municipi. No només això, sinó que s’han vist óssos a 280 metres de l’Hotel “Riberies” a les afores del centre del Poble.

Finalment, la població d'aus rapinyaires espècies com el voltor, el trencalòs i l'àguila reial volaran alt sobre els cims a la recerca de menjar

dilluns, 3 de maig del 2010

Torre de Pisa


La vegetació del Pallars Sobirà

La interpretació del significat de la vegetació del Pallars Sobirà es fa difícil a causa del caràcter abrupte i estret de les valls principals, que complica molt la distribució de les poblacions vegetals, i també de l'acció antròpica que s'ha exercit, a la part baixa almenys, durant segles i segles.
A la base de la vall, l'estret de Collegats correspon al domini submediterrani del roure valencià ( Quercus faginea) i de la pinassa ( Pinus nigrassp. salzmanii), com a continuació que és de la Conca de Tremp.
Lògicament, sembla que caldria esperar que en ascendir per la vall de la Noguera Pallaresa el paisatge esdevingués cada volta més muntanyenc i més frescal, que la zona del roure valencià fos seguida per la del roure martinenc i aquesta per la del pi roig, com és normal al vessant del S dels Pirineus. Sorprenentment, però, les coses no són pas ben bé així. Riu amunt, ens endinsem en un país de llicorelles silícies cobertes per un alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum) que recorda el de les muntanyes mediterrànies properes al litoral marí. Les dades climàtiques i la disposició general de la vegetació als Pirineus farien esperar un país submediterrani de bosc de fullatge caduc i no una terra d'alzinars. És una vall molt abrupta orientada aproximadament de S a N, amb els vessants exposats, doncs, sobretot, a l'E o a l'W, sense formar solanes i obagues importants. És possible que l'extensió del bosc d'alzines fins al N de Llavorsí hagi d'ésser interpretada com un fet local relacionat, més que amb el clima general, amb el relleu i la incapacitat del sòl per acumular una reserva important d'humitat. El fet és que no es pot deixar de reconèixer la presència d'un illot extens de vegetació mediterrània muntanyenca en ple interior dels Pirineus i sota un clima que no és pas típicament mediterrani.
Les rouredes no manquen pas, però són poc extenses i més aviat rares. Molt sovint el bosc d'alzines entra en contacte directe amb la gran boscúria de pi roig ( Pinus sylvestris), que ocupa una gran part de l'estatge montà i descendeix molt avall, sobretot per les obagues, de vegades fins al fons mateix de la vall.
El faig ( Fagus sylvatica) és gairebé inexistent en aquestes terres continentals. L'avet ( Abies alba), en canvi, forma grans boscúries a les obagues de la part alta de la conca de la Noguera Pallaresa. Encara cap a l'any 1950, segons diu l'enginyer forestal Jordán de Urríes, autor d'un important mapa de distribució dels boscos a la part del NW de Catalunya, hi havia raconades importants de bosc verge als indrets més allunyats.
Més amunt, l'estatge subalpí del pi negre ( Pinus uncinata) i l'estatge alpí, dels prats naturals, tots dos força extensos, no presenten particularitats especials.